El nombre de baules de la cadena ha de ser limitat a no més de quatre o cinc, precisament per la gran degradació de l'energia en cada un. El percentatge de l'energia dels aliments consumida que es converteix en material mòbil nou és el percentatge eficaç de transferència d'energia. El flux d'energia en els ecosistemes, procedent de la llum solar per mitjà de la fotosíntesi en els productors autòtrofs, i través dels teixits de herbívors com a consumidors primaris, i dels carnívors com a consumidors secundaris, determina el pes total i nombre (biomes) dels organismes en cada nivell de l'ecosistema. Aquest flux d'energia disminueix notablement en cada pas successiu de nutrició per pèrdua de calor a cada transformació de l'energia, la qual cosa al seu torn disminueix els biomes en cada esglaó. Alguns animals només mengen una classe d'aliment, i per tant, són membres d'una sola cadena alimentària.
Altres animals mengen moltes classes d'aliments i no només són membres de diferents cadenes alimentàries, sinó que poden ocupar diferents posicions en les diferents cadenes alimentàries. Un animal pot ser un consumidor primari en una cadena, menjant plantes verdes, però un consumidor secundari o terciari en altres cadenes, menjant animals herbívors o altres carnívors. L'home és el final de diverses cadenes alimentàries; per exemple, menja peixos grans que van menjar altres peixos petits, que es van alimentar d'invertebrats que al seu torn es van nodrir d'algues. La magnitud final de la població humana (o la població de qualsevol animal) està limitada per la longitud de la nostra cadena alimentària, el percentatge d'eficàcia de transferència d'energia en cada baula de la cadena i la quantitat d'energia lluminosa que cau sobre la Terra .
L'home res pot fer per augmentar la quantitat d'energia lluminosa incident, i molt poc per elevar el percentatge d'eficàcia de transferència d'energia, de manera que només podrà augmentar l'aportació d'energia dels aliments, escurçant la cadena alimentària, és a dir , consumint productors primaris, vegetals i no animals.Als països superpoblats com la Xina i l'Índia, els naturals són principalment vegetarians perquè així la cadena alimentària és més curta i una àrea determinada de terreny pot d'aquesta manera servir de sosteniment al major nombre d'individus.
Totes les plantes competeixen per la llum solar, els minerals del sòl i l'aigua, però les necessitats dels animals són més diverses i molts d'ells depenen d'un tipus determinat d'aliment. Els animals que s'alimenten de vegetals són els consumidors primaris de totes les comunitats; al seu torn, ells serveixen d'aliment a altres animals, els consumidors secundaris, que també són consumits per altres; així, en un sistema vivent poden reconèixer diversos nivells d'alimentació o nivells tròfics. Els productors són els organismes autòtrofs i en especial les plantes verdes, que ocupen el primer nivell tròfic; els herbívors o consumidors primaris ocupen el segon nivell, i així successivament. La mort tant de plantes com d'animals, així com els productes de rebuig de la digestió, donen la vida als descomponedors o desintegradors, els heteròtrofs que s'alimenten de matèria orgànica morta o en descomposició procedent dels productors i els consumidors, que són principalment bacteris i fongs. De manera que l'energia procedent originàriament del sol passa a través d'una xarxa d'alimentació. Les xarxes d'alimentació normalment estan compostes per moltes cadenes d'alimentació entrellaçades , que representen vies úniques fins a la xarxa. Qualsevol xarxa o cadena d'alimentació és essencialment un sistema de transferència d'energia. Les nombroses cadenes i les seves interconnexions contribueixen a que les poblacions de preses i depredadors s'ajustin als canvis ambientals i, d'aquesta manera , proporcionen una certa estabilitat al sistema.
